[bauen_Blog]

Al Diari de les Terres de l’Ebre del 20 d’abril de 2006 hi ha un interessant article:

“Les Terres de l’Ebre s’enganxen a la revolució dels blocs a Internet”

Més enllà dels motius d’aquesta revolució i de la tardança en arribar (tant en connexions a la xarxa, com posteriorment en l’eclosió dels blocs respecte d’altres zones catalanes), l’article dóna una petita selecció de blogs de gent ebrenca, que pot ser una molt bona porta d’entrada per conèixer la seva forma de pensar i ser, i què s’hi cou al territori (en primera persona!):

• Manel Zaera
• El periodista d’El Punt Gustau Moreno, i el seu bloc La Marfanta
• L’advocat de la Ràpita i secretari coordinador de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, Josep Canicio
• Els blocs dels polítics (pràcticament deserts, oblidats): Ferran Bel, Joan Sabaté o Manel de la Vega
• El periodista Oriol Gracià, el d’un tortosí expatriat a la capital catalana, el d’un altre tortosí resident al marroc, el d’en Jordi Perales, o el d’en Josep Torta
• El Basar de les Espècies
• Els mitjans de comunicació com Ràdio Flix
• O blogs locals, com el dels Canareus o a Godall

ACTUALITZACIÓ:

(20.09.2006): També se n’han fet ressó d’aquest article a El basar de les espècies: Blocs ebrencs (23 d’abril de 2006)

L’arquitectura té una molt bona presència en les Tesis Doctorals en Xarxa (TDX). En una consulta feta avui mateix (18 d’abril de 2006), dóna un resultat de 52 tesis doctorals (la majoria a la UPC), totes en règim d’open access.

D’entre totes, en destacaria (segons els meus gustos personals, és clar):

• Grupo Archigram, 1961-1974. Uma Fábula da técnica, de Claudia Pianta Costa Cabral i dirigida per Josep M. Montaner Martorell, sobre el grup d’arquitectes anglesos del mateix nom (Cook, Chalk, Herron, Crompton, Webb i Greene), i en especial sobre la seva producció editorial condensada en la revista Archigram, editada a Londres entre 1961 i 1974, i de la qual només en podem gaudir un total de 10 números.
• I (sóc un enamorat de l’arquitectura nòrdica) Sigurd Lewerentz : 1885 1975. Una transición nórdica a la Arquitectura Moderna: Desplazamiento gradual hacia el dominio de lo táctil, de José Antonio Quintanilla Chala i dirigida per Francisco Javier Ferrándiz Gabriel, en què es descriu el trànsit de l’arquitecte suec cap a l’Arquitectura Moderna, seguint els passos de contemporanis seus com Aalto o Asplund.

Ara només cal descobrir la resta, capbussar-se en aquest magnífic recurs electrònic… però això ja no és cosa meva.

Susposo que ja sabreu que els dies 25 i 26 de maig es faran les 10es Jorandes d’Informació i Documentació organitzades pel Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya (www.cobdc.org). Entre els blogcaires del Bauen qui hi anireu? Estaria bé aprofitar l’avinentesa per veure’ns les cares, no trobeu?

El Re-nacer és un acte organitzat per Infonomia que enguany es farà durant els dies 6 i 7 de juliol a l’Hotel Ra d’El Vendrell. El programa és més que temptador i si no fos pels 900 euros que costa l’inscripció conec d’algú que ja hi aniria!!

Si algú s’anima confiem des del Bauen que ens deixi alguna petita aportació

Bé, el Congrés a Amposta ja ha passat, i la presentació de la comunicació, també. I he de reconèixer que va anar més bé del que em pensava. Potser m’havia fet una “pilota” massa gran, i segurament no n’hi havia per tant.

Vaig saber gestionar les meves pors. Estava nerviós, òbviament, i segur que la meva veu pel micròfon sonava entretallada, per les vacil·lacions i les repeticions… però vaig arribar a una conclusió: Jo estic fent això tan bé com puc i sé, i si a la gent no li agrada, doncs que no escolti, o simplement, que se’n vagi. Qui hi estigui interessat, ja es quedarà, i no li importarà o simplement ignorarà la forma, centrant-se en el contingut (que penso que és allò de realment important). No sé si és la conclusió bona de tot plegat, i si és una bona filosofia per afrontar el fet de parlar en públic; però és la meva, i potser a algú li podria servir, qui sap! En el meu cas, parlar en públic (en un congrés, curs, etc.) suposa tot un repte a superar, alguna cosa així com una gran bèstia a la qual enfrontar-se. I fer aquest primer pas m’ha costat molt, però estic satisfet perquè al final he estat capaç de fer-lo.

I pel que fa a la forma, reconec les meves mancances en la comunicació oral, i segurament no vaig saber comunicar-ho tan bé com està al text per escrit… Però estic segur que es tornaran a presentar més oportunitats com aquesta, i que amb la pràctica, aquests punts dèbils s’aniran fent forts, enfortint-se com el meu control i la meva confiança en estes situacions tenses.

PD: A l’hora de fer la presentació, a la sala erem 10 persones comptades, inclosos els ponents. Suposo que hi va ajudar. Però cal començar per esdeveniments així, menudets, per anar fent passets cap actes més grans. Suposo que encara em falta un llarg camí per fer el mateix a les Jornades o a Fesabid, per posar només dos exemples. Ahh! I gràcies a tothom que s’ha interessat per tot plegat.