Al n. 7 (Marzo 2006) de N: Técnicas de vanguardia constructivas, hi ha l’article “Nueva Biblioteca de Alejandría: el círculo intermporal en torno al mito” (p. 26-31). Tot i que el projecte dels noruecs Snohetta és d’octubre del 2002, m’ha semblat interessant (i amb l’excusa de l’article) recuperar un element arquitectònic que m’agrada especialment: la façana:
“La fachada de la Nueva Biblioteca habla tantos idiomas como los libros que contiene. Cerca de 6.000 m2 de granito Grey Schulmann procedente de las minas de Asuán revisten la estructura construida en fino hormigón .(…) El artista Jorunn Sannes convirtió las inscripciones de la cubierta en un bajorrelieve caligráfico abstracto. Se trata de 4.000 caracteres tomados de la mayoría de idiomas del planeta –desde la antigüedad hasta nuestros años–, mezclados con símbolos y pictogramas que incluyen figuras procedentes de las escala musical, las matemáticas o el braille. El diseño final hace que ninguna de las tallas manuales adquiera significado en si misma y su fin único sea proporcionar belleza y delicadeza al total de la obra arquitectónica.”
Bellesa, sens dubte, aconseguida al 100%. El conjunt de la façana em recorda com una mena de compendi universal de tot el coneixement humà, una enciclopèdia de formigó metafòrica i que convida a entrar a la biblioteca, a continuar explorant.
Remenant per entre les revistes de casa, m’ha vingut al cap una altra façana que parla, com la d’Alexandria, però més propera a nosaltres. Les parets de la Biblioteca Vila de Gràcia de Josep Llinàs i Joan Vera també ens parlen (Quaderns, n. 235, p. 96-107). Con Alexandria també fou construida l’any 2002. Les paraules aquí resten principalment a la cara interior del gran lluernari que forma el propi edifici, i que s’obra vers el carrer per formar un placeta, una “mini-plaça” exterior-interior; espai de transició dominat per les paraules.
No obstant, les paraules aquí tenen una altra escala, no tan monumental com a la Biblioteca d’Alexandria. A la biblioteca de Gràcia les paraules tenen una mida més humana, més pròxima, i a més, s’escampen per tot l’edifici, en racons, a les diferents sales. Aquí potser no només és la façana la que ens vol parlar, i tot l’edifici intenta mantenir un diàleg amb els seus usuaris.
FONTS:
- “Bibliotheca Alexandrina”. En: Library Design. Kempen: TeNeues, cop. 2007. ISBN 978-3-8327-9204-6, p. 56-61
November 1st, 2006 → 1:21 pm
[...] Ja hem parlat de diferents aspectes relatius a les façanes de les biblioteques, des de les que parlen o de la pell de les biblioteques com a tret distintiu. [...]
[Translate]
November 5th, 2006 → 7:45 pm
[...] Comença el periple cronològic amb la Roux Library (1941-45), de Frank Lloyd Wright, per acabar amb la Seattle Central Library (2000-2004), dels holandesos OMA. Entremig, podem trobar entre d’altres la Library of Helsinki University of Technology (1964-70), d’Alvar Aalto; la Exeter Library (1967-72), de Louis I. Kahn; la Bibliothèque nationale de France (1988-95), de Dominique Perrault; o la Sendai Mediatheque (1994-2000), de Toyo Ito. Només una petita crÃtica: la majoria de biblioteques es troben als Estats Units… i també s’hi troben a faltar algunes bones biblioteques, com la nova Biblioteca d’Alexandria dels noruecs Snohetta, i de la qual ja en vaig parlar anteriorment en aquest post. [...]
[Translate]