[bauen_Blog]

A Google Groups hi ha un grup dedicat específicament als blogs en català: es tracta de BlocCat. Com ells mateixos diuen a la descripció del grup:

“BlocCat és un lloc on parlar sobre els blocs en català. Quin és l’estat de la blocosfera catalana? Com s’utilitzen els blocs en catalé? Quin és el seu impacte?”

L’esfera blogger catalana, tot i que dispersa, penso que és molt activa dincs la minoria que podem representar, i sempre en comparació relativa amb els blogs anglesos o en castellà. Iniciatives com aquesta, per unir parlants catalans i que han tingut clar des del començament que volen construir internet a partir de la seva llengua d’ús habitual, aportant el seu granet de sorra, sempre seran benvingudes. Jo, ja en sóc membre!!

Aquesta Biblioteca, a la localitat madrilenya de Villanueva de Cañada, ha rebut el premi Enor Madrid en el I Premio de arquitectura Ascensores Enor 2005. És obra dels arquitectes José María Gutiérrez de Churtichaga i de Cayetana de la Quadra-Salcedo Capdevila.

Conarquitectura [en línia] [Consulta: 24 de febrer de 2005]

Des del punt de vista arquitectònic i dels materials destaca l’ús de la ceràmica armada. Però no és sobre aquest aspecte del què vull parlar. Sinó més aviat de l’aspecte funcional i d’organització general de tot l’espai:

“El proyecto, que concibe la biblioteca como ‘nudo de comunicación y centro de aprendizaje’, resuelve el edificio como un recorrido ascendente en las distintas etapas del conocimiento; se construye así una ‘espiral’ que enlaza todos los niveles: el recorrido empieza en el edificio infantil y el área juvenil, en la planta baja, y desemboca en las zonas de internet, seminarios e investigación, en las zonas altas, después de atravesar una rampa trasdosada con los libros de acceso libre” [1]

[1] I Premio de Arquitectura Ascensores Enor 2005. Vigo : Ascensores Enor, 2005. ISBN 84-689-4308-8, p. 62

Personalment trobo aquesta organització plena d’una gran simbolisme: la metàfora de la biblioteca com un camí vital d’aquisició de coneixements, en què a mesura que hom es va fent gran, pot anar pujant per les plantes, explorant nous móns i nous coneixements. Aprenentatge continuat, aprendre a aprendre (es podria considerar agosaradament aquesta biblioteca pública com una antesala dels CRAI universitaris??), i com a tal, fins i tot les zones de pas, les transicions i les àrees de comunicacions, els passadissos, es folren de prestatges i de llibres per accedir-hi, convidant a ésser llegits mentre hom puja o baixa per l’edifici, pel coneixement.

Divendres 17 de febrer a la tarda es va celebrar el “The Business Imagination Fest” dins del Next06, coincidint amb el 10è aniversari d’Infonomia. Fou una cita amb professionals inquiets que aportaren la seva visió de la innovació dins dels seus àmbits de treball. Així es va poder gaudir de la presència d’Alex Tai de Virgin Galactic, Marcel Planellas d’ESADE, Rosa Vergés (cineògrafa), Felix Tena d’Imaginarium, Rolf Tarrach de la Universitat de Luxemburg i Matin Varsavsky fundador de FON. Particularment l’acte fou tot un impuls per continuar vivint amb més energia i com algú més ha dit l’Alfons “activa les neurones”, i poder fer això és meravellós. Si hagués de destacar alguna de les ponències esmentaria la del Martin Varsavsky, fundador de Fon, que fou l’únic que es quedà tota la xerrada assegut a la butaca i no es va aixecar en cap moment. Només començar la xerrada va donar el seu mail perquè la gent del públic pogués interactuar enviant-li missatges a martin@fon.com durant els 7 minuts que tenia. Entre les coses que va dir fou que els negocis no eren més que meitat producte meitat imaginació, i que aquí dins es trobava la imaginació, també va comentar que s’hauria de prendre i respectar més les persones amb imaginació a Espanya, ja que és una país on hi ha immenses possibilitats de crear coses i no entén perquè hi ha tanta enveja entre els espanyols per afirmar-ho va dir que ell podria estar a qualsevol lloc del món i està aquí. La xerrada hagués seguit si no fos perquè el senyor Varvasky tenia por que la orquestra el tallés per falta de temps. La cançó que conduïa una ponència a l’altra no fou altre que Imagine, de John Lennon.

Tan de bo es fessin més actes així perquè et fan renèixer per dins

Més a:

• Resums de les ponències, per Carlos Blanco.
• Web del Next06 (http://www.infonomia.com/next06/index.html)
• Blog de Martin Varsavksy (http://spanish.martinvarsavsky.net/)

La natura és una font inesgotable de formes, de contorns i d’inspiració per a moltes activitats humanes. Ho sabia Gaudí en els seus edificis, i ho va saber també Picasso en els seus quadres. Aquest últim s’enamorà bojament de la Terra Alta en general i d’Horta de Sant Joan en particular, i dels seus paisatges, dels seus colors, la seva gent… En una visita al poble, impressiona sobre manera la majestuositat de la imponent muntanya de Santa Barbàra. Un caprici de la natura, arquitectura natural, però alhora humanitzada en les nostres activitats diàries, socials i culturals. Una representació de la natural com a símbol d’una col·lectivitat… Els edificis, també, cada cop més humanitzats, més naturals, esdeven símbols de la col·lectivitat.

Muntanya de Santa Bàrbara

La Bibliothèque Nationale de France ha organitzat una exposició virtual sobre Étienne Louis Boullée (1728-1799) (Jesús, gràcies per dir-m’ho!!), un dels principals arquitectes més visionaris del segle XVIII, i que visqué una època convulsa com fou la Revolució Francesa, l’arquitectura del qual està absolutament impregnada de la filosofia de les llums, del desenvolupament urbà de les ciutats i dels éssers humans, sempre des del punt de vista del progrés social.

Un dels seus principals projectes fou el de la biblioteca:

“La Biblioteca és el lloc que conté tota la Saviesa; més i més prestatges de llibres ofereixen la globalitat del coneixement, i allà hi ha els lectors, els savis, com formigues al costat del cos de la Saviesa; l’estructura simètrica de l’espai es cobreix amb una volta sostinguda per innumerables columnes, com ho són els llibres, decorada amb casetons; la simetria queda reforçada per la finestra cenital, oberta al mig; aquesta coberta, construïda sobre dues paral·leles es projecta cap el fons, com un infinit.”

Font: http://www.xtec.es/~fchorda/18web/tem/neo02.htm [Consulta: 19.02.2006]

A la mateixa exposició també es fa una petita introducció [Consulta: 19 de febrer], enmmarcada en el seu Gros plan sur, i que dissortament no fou més que un meravellós projecte:

“Daté de 1785, le projet de Bibliothèque royale répond au besoin d’una bibliothéque devenue publique depuis 1692 et dont le fonds de livres, largement accru sous le règne de Louis XV, es d’environ trois cent mille volumes. Face è l’afflux croissant de livres et de lecteurs, les projets de réaménagements de l’ancien hôtel de Nevers s’avèrent insuffisants.

Boullée imagine de couvrir la cour de l’ancien palais Mazarin et d’en faire un gigantesque “amphithéâtre”, una salle de lecture de cent métres de long sur trente de large oú tous les livres seraient présentés en libre accés sur des gradins latéraux. Ce projet ne sera pas réalisé mais il réapparaîtra au siècle suivant, quand Labrouste crééra sa grande salle de lecture à l’emplacement méme qu’avait imaginé Boullée”