Seattle i Koolhaas. Buenos Aires i Testa
Al Quaderns 244 hi ha un article comparant dues biblioteques: la Biblioteca Nacional de Buenos Aires (1962-1995), de Clorindo Testa, Francisco Bullrich i Alicia Cazzaniga, i la Biblioteca Pública de Seattle (2004), de Rem Koolhaas. S’estableix aquesta comparació sota el supòsit de la radicalitat d’ambdós arquitectes i de les seves obres. I com a excusa, 12 arquitectes donen la seva opinió.
M’han cridat l’atenció unes línies de Pedro Puertas:
“(…) En el cas de Seattle és l’evolució en els intercanvis de dades: la informació digitalitzada, emmagatzemada en el mínim espai i capaç d’intercanviar-se arreu del món. La biblioteca de Koolhaas apareix com un centre d’operacions localitzat a Seattle, però traslladable a qualsevol racó del planeta.
En el primer cas, Testa construeix un símbol per a Buenos Aires, i en el segon cas Koolhaas emula les possibilitats de l’ordinador portàtil amb la diferència que la seva biblioteca és molt més pesada.(…)”
Edificis de biblioteques com a ordinadors portàtils, potents, àgils, escalables i ampliables amb tota mena de perifèrics, transportables… M’agrada aquesta metàfora. El que no comparteixo és que aquest centre d’operacions de què parla Puertas es pugui traslladar a qualsevol racó del planeta. Cada “centre d’operacions” té la seva idiosincràcia pròpia, s’ha fet pensant en un lloc concret. No m’imagino la SPL en ple centre de Tortosa…
Articles relacionats al blog:
- “La Biblioteca Central de Seattle” (6 d’octubre de 2007)
Popularity: 2% [?]
[...] “Seattle i Koolhaas. Buenos Aires i Testa” (11 de gener de 2006) [...]
[Translate]
[...] “Seattle i Koolhaas. Buenos Aires i Testa” (11 de gener de 2006) [...]
[Translate]