Ahir me les vaig tenir amb una usuària de la biblioteca. Volia dos llibres, i resulta que un el tenia en préstec un altre usuari, i encara estaba dins del termini. I sense pensar-s’ho dos cops, amb tota la “jeta” va i em diu que li digui qui té el llibre, que ja la trucarà ella i li reclamarà [jo amb la boca oberta fins al terra]. Òbviament, no li vaig dir. I molt amablement li vaig proposar de fer una reserva i que la reclamació ja li gestionaria jo, a més de comentar-li la naturalesa privada del préstec. Òbviament, tampoc, no ho va entendre. I òbviament, com no podia ser d’una altra manera, se’n va anar incrèdula i sorpresa de la meva actitud, i amb molta mala òstia.