A l’Alcanar de finals del anys 20 del segle XX es veié clara la necessitat d’una biblioteca pública al municipi. Com a impulsora d’aquesta iniciativa estava la revista local Terra Nostra, de curta i efímera vida entre el 28 i el 29, però de lluita intensa:

“Alcanar necessitava un servei que organitzés la conservació i la lectura de llibres, tot i estem parlant d’un poble on la quantia de persones analfabetes era considerable, els afortunats que sabien llegir i escriure es queixaven davant la passivitat que adoptaven les autoritats en vers aquest tema. L’any 28, Alcanar comptava amb 7000 habitants, dels quals, només una vintena eren estudiants. Terra Nostra esdevenia el mitjà que aquestes persones utilitzaven per a fer escoltar les seves peticions, així des de l’exemplar número onze, fins al que fa vint-i-dos, l’assumpte de la biblioteca apareix repetit com a tema de nombrosos articles d’opinió.

“La poca menció que Terra Nostra va fer sobre la Festa del Llibre, contrarestava amb el gran ressó que va tenir en la resta de premsa catalana, allò va despertar el crit d’alarma. Josep de Salgar amb el pseudònim d’Espejota, va decidir a manifestar-se, era necessari un fogar de cultura, un casal on venerar el llibre, una biblioteca on es fes a les lletres el merescut homenatge i aquell era el moment de demanar-ho. Calia aprofitar que el Govern havia pres la iniciativa de crear trenta biblioteques annexes a les escoles graduades, i trametre 25000 volums de llibres a les existents. Calia abandonar les polítiques despreciables i les xafarderies de poble i dedicar-se a donar suport a la espurna encesa per Espejota, el qual en el seu article “Un oblit…? No” menciona el següent: “S’ha de tenir en compte que la segona rel·ligió que ha de salvar a la humanitat és, sens dubte, la compenetració dels homes baix les mateixes idees difuses per mitjà del llibre.”

No obstant això, al poble ja exisistia un petit gèrmen primitiu de biblioteca:

“Molts d’ells no ho sabien però resulta que a Alcanar ja existia una petita biblioteca, la de l’Escola Dominical que tenia una digna organització, però la seva vida era tan pobra i esquifida que ningú (tret de les quatre fundadores i organitzadores) en coneixia l’existència. Aquesta associació comptava amb un capital social de 16,45 pessetes, recol·lectat amb la quota mensual de cinc cèntims que es feia donar a cada llegidora, a canvi de deixar-li llibres durant un mes. D’aquesta minsa quantitat n’havien de sortir fons per a comprar llibres nous, organitzar cursets, conferències…”

Amb el temps, però, el jovent del poble, s’associó en una petita entitat d’uns 60 membres. Tot plegat, representa potser el moviment embrionari de la que amb el temps serà l’actual biblioteca Trinitari Fabregat (en procés ara d’ampliació de les seues instal·lacions.

Text complet de l’article sobre els origens a:

http://www.alcanar.com/historia/terra/biblioteca.htm