Reestructurant el nostre espai i les nostres ciutats
De com la (nova) societat (ja) emergent està canviant les nostres nocions espacio-temporals, però sobretot la forma d’entendre l’espai públic, l’espai social i de socialització que són les nostres ciutats… Quina mena de ciutats ens depara el futur? Encara serem ciutadans… o només habitants? El concepte de ciutadà s’ha desplaçat de l’espai fÃsic a l’espai virtual?
Carlos Frade ens exposa alguns conceptes…
“En un desenvolupament paral·lel, els espais públics es desplacen cap a à mbits simbòlics que estan més enllà de l’abast de la vida de les localitats. L’espai públic, com a à mbit simbòlic de generació de sentit i negociació de significats, es veu incapacitat com a à mbit d’allò que és comú i, per tant, polÃtic. Les localitats perden, en conseqüència, la seva capacitat de generar sentit i de negociar significats, ja que el sentit s’imposa ara des dels nous centres extraterritorials de producció i interpretació situats al ciberespai. En aquest espai virtual situat sobre l’espai fÃsic, el qual engloba, és on “resideix” ara el poder. Els seus veredictes, com que no hi ha institucions polÃtiques en aquesta mateixa escala, són inapel·lables. D’aquesta manera, mentre que al ciberespai es construeixen tot tipus d’”espais interdits” especialment dissenyats per a filtrar i interceptar possibles usuaris classificats d’acord amb el seu poder adquisitiu, els espais urbans es veuen sotmesos a una reestructuració sense precedents que reflecteix amb la precisió d’un mapa les noves polaritats socials. Els espais públics tradicionals es veuen cada vegada més desplaçats i suplantats per espais privats, à rees grans de consum produïdes, administrades i controlades pel sector privat (tot i que sovint subvencionades amb diner públic). De la mateixa manera, els carrers i les places públiques perden les seves funcions com a llocs de discussió i la seva capacitat per a, com diu Bauman, elevar els “problemes privats al rang d’assumptes públics” i transformar “les qüestions públiques en problemes privats”.
Les noves sociogeografies urbanes canvien d’una manera progressiva i en alguns casos drà sticament la naturalesa de l’espai urbà , particularment a les grans ciutats, on les lluites que hi ha per a definir i imposar el significat de l’espai compartit fan cada vegada més visible la fragmentació de l’espai urbà i l’accentuació de les polaritats socials. Les elits trien aïllament i es desplacen a zones residencials que són autèntiques fortaleses protegides per seguretat privada, mentre que els “immòbils” es queden estancats en guetos no menys inaccessibles d’on s’han retirat no solament els bancs i altres organitzacions privades, sinó també la major part de les institucions públiques. Equivalent contemporani dels “closos” de terres del principi de l’època moderna analitzats per Karl Polanyi, l’extrema fragmentació i polarització de l’espai urbà està donant lloc en algunes ciutats dels Estats Units al que s’ha anomenat conglomerats posturbans. Es tracta de petits fortins de la societat global de la informació, molt més connectats al ciberespai com més deslligats estan “per a evitar els impostos” de les administracions locals i del govern central, on en lloc d’espais públics hi ha tres grans à rees de consum amb un ordre privat propi.”
Pròleg de:
Bauman, Zygmunt. Globalització. Les conseqüències humanes. Barcelona : Edicions de la Universitat Oberta : Pòrtic, 2001. (Biblioteca Oberta. Món Obert).
