[bauen_Blog]

A través de la comunitat Diseño de l’ICTnet, m’assabento de la celebració d’eme3, festival d’arquitectura de Barcelona, que tindrà lloc del 21 al 23 d’octubre (la convocatòria a la participació en els workshops està oberta fins demà, dia 19).

Aquest any el festival de com a tema principal el concepte del Temps, de la quarta dimensió. Es tracta, però, d’un festival multidisplinar (o pluridisciplinar?) on hi tenen cabuda la música, l’art, el disseny, el cinema,… sempre amb l’arquitectura com a nexe d’unió, com a fusionadora i vehiculadora social de totes aquestes diferents propostes.

… o com reciclar-se en un nou producte de qualitat. Calilé era una llibreria infantil de Tarragona, ubicada vora el Fòrum de la ciutat. Era una d’aquelles llibreries a les quals els més menuts empenyen els pares a anar-hi, perquè allà podien deixar anar la seva imaginació desbordant sense cap mena d’obstacle. I a més, la botiga estava regentada per tota una apassionada de la canalla i dels seus llibres, que aconsellava curosament els pares sobre quina era la millor tria.

Dissortadament, fa temps, abans de l’estiu, crec recordar, va haber de tancar, pressionada per la recent implantació a la ciutat de l’Abacus, a escassos 500 metres. Un dia, abans de tancar, hi vaig comprar unes joguines pel meu nebot, i vaig tenir l’oportunitat de xerrar amb la propietària. Em va sobtar la seva vitalitat tot i el moment trist que vivia, però em va assegurar que tornarien ben aviat, que Calilé no moriria.

I així ha estat. Calilé és ara, segons ells mateixos, una empresa de “dinamització lectora i cultural” destinada a oferir a escoles, ajuntaments, centres cívics, casals, i per descomptat biblioteques, tot un seguit d’activitats i propostes lúdiques per tal d’apropar el gust i el plaer de la lectura als més petits. Tallers, lectura en veu alta, teatre o clubs de lectura formen part del seu catàleg. Si segueixen la mateixa línia de qualitat (de ben segur que si!!) que a la botiga, aquest nou projecte serà fantàstic.

Si voleu contactar-hi podeu fer-ho a través de calile@tinet.org.

Amb una mica de retard, m’assabento via el Navegante que Creative Commons
necessita l’ajuda de tothom per poder tirar endavant el seu projecte de Copy Left, ja amb més de 50 milions de llicències a tot el món. Comenta la noticia que ja no es pot sostenir més amb les donacions de fundacions, i que ara necessita les aportacions dels usuaris particulars, que poden anar des de 25 fins a 1.000$, o també se poden comprar productes a CafePress.

Molts de nosaltres tenim blog, i hem col·locat el logo de CC per adherir-nos a la seva campanya… potser seria una bona manera de contribuir a la seva continuitat, no?

La llibreria Viladrich de Tortosa tancarà per sempre més les seves portes el proper 31 de desembre. La noticia apareixia a La Veu de l’Ebre del passat 7 d’octubre.

És trist veure com les ciutats van perdent poc a poc les seves botigues de tota la vida, per instal·lar-hi oficines bancàries o agències immobiliàries… pà per avui, potser gana per demà. Renovar-se o morir, si, però hi ha establiments emblemàtics i significatius, que en ciutats petites com Tortosa, adquireixen una especial rellevància. Són establiments que articulen tot un teixit al voltant seu, una teranyina social i cultural al voltant de llibre que dóna vitalitat i empenta (a una ciutat precisament sense massa d’aquestes dues qualitats). Convindrà veure com aguanta el cop la ciutat, i ara esperem que d’altres llibreries prenguin el relleu: la Voltes o la del Temple en podrien ser un bon exemple.

Estic trist, si. Anava a la Viladrich sobretot per feina, a buscar les últimes novetats en la col·lecció local sobre arquitectura i temes afins. M’impressionava l’enorme qualitat i quantitat de tota la seva col·lecció local, sobre les Terres de l’Ebre, fruit de tants anys i de tantes vides. Shi podia resseguir la vida cultural de les TE en aquelles lleixes. I m’agradava sobretot el tracte humà: quan em veien arribar, ja em coneixen i m’anaven donant totes les novetats que ells creien que ens podien interessar a la Biblioteca; una cosa propera i simple, senzilla i fàcil. Però que tenia molt de valor.

No sé si els de la llibreria faran alguna cosa per acomiadar-se. Potser voldran tancar sense fer soroll i amb elegància i professionalitat, tal i com van treballar durant tants anys. Els ho hauré de preguntar. De totes formes, el món cultural de les TE (i jo en formo part), hauria d’estar de dol. Com a mínim, jo hi estic.