La llibreria Viladrich de Tortosa tancarà per sempre més les seves portes el proper 31 de desembre. La noticia apareixia a La Veu de l’Ebre del passat 7 d’octubre.

És trist veure com les ciutats van perdent poc a poc les seves botigues de tota la vida, per instal·lar-hi oficines bancàries o agències immobiliàries… pà per avui, potser gana per demà. Renovar-se o morir, si, però hi ha establiments emblemàtics i significatius, que en ciutats petites com Tortosa, adquireixen una especial rellevància. Són establiments que articulen tot un teixit al voltant seu, una teranyina social i cultural al voltant de llibre que dóna vitalitat i empenta (a una ciutat precisament sense massa d’aquestes dues qualitats). Convindrà veure com aguanta el cop la ciutat, i ara esperem que d’altres llibreries prenguin el relleu: la Voltes o la del Temple en podrien ser un bon exemple.

Estic trist, si. Anava a la Viladrich sobretot per feina, a buscar les últimes novetats en la col·lecció local sobre arquitectura i temes afins. M’impressionava l’enorme qualitat i quantitat de tota la seva col·lecció local, sobre les Terres de l’Ebre, fruit de tants anys i de tantes vides. Shi podia resseguir la vida cultural de les TE en aquelles lleixes. I m’agradava sobretot el tracte humà: quan em veien arribar, ja em coneixen i m’anaven donant totes les novetats que ells creien que ens podien interessar a la Biblioteca; una cosa propera i simple, senzilla i fàcil. Però que tenia molt de valor.

No sé si els de la llibreria faran alguna cosa per acomiadar-se. Potser voldran tancar sense fer soroll i amb elegància i professionalitat, tal i com van treballar durant tants anys. Els ho hauré de preguntar. De totes formes, el món cultural de les TE (i jo en formo part), hauria d’estar de dol. Com a mínim, jo hi estic.