En un article a Expansión & Empleo, Lucy Kellaway del Financial Times explica, arrel d’una carta d’un lector enfadat, que no cal ser simpàtic a tota hora ni cal agradar a tothom… vaja, que anar rient a tothom no garantitza l’èxit personal. Cal saber matisar: només és important ser simpàtic i caure bé amb qui realment val la pena (familia, parella, amics…); a la resta, tot és relatiu. En fi, una mica de mala llet (tot i que avui dia està molt mal vista) no fa mal a ningú. Només s’ha de saber aplicar la nostra simpatia i la nostra antipatia de forma correcta i adient. Però segur que no és tan fàcil…