[bauen_Blog]

Mini-arquitectura domèstica fàcilment transportable i reciclable, Okupakit.com ven tota una àmplia gama de mobles de cartró, fets de kraft. Són mobles molts resistents, per exemple en el seu web comenten que el taburet pot aguantar fins a 1770 Kg, i on el disseny hi té una gran importància; els detalls no s’han passat per alt. M’imagino tot un pis amoblat amb aquests mobles: la taula, les cadires, prestatges,… hi trobo molts avantatges: són barats, es munten en molt poc temps, i a més no es generen residuus. Ara que em canvio de casa, potser probo aquests mobles…

En el marc de la UETE (Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre), del 25 al 31 de juliol d’enguany se celebra el workshop Transformacions territorials i construcció de paisatges: el cas de les Terres de l’Ebre com a paisatge patrimonial, organitzat conjuntament pel Centro Internazionale di Studi sui Paesaggi Culturali, de la Università di Ferrara; la UETE, de la Universitat Rovira i Virgili; el Departament d’Urbanística i Ordenació del Territori, de la Universitat Politècnica de Catalunya; i pel Departament de Geografia, de la Universitat de Lleida. Aquest seminari, iniciat l’any passat pel centre italià està destinat “a la recerca i aprofundiment de temes vinculats amb el paisatge, i específicament la gestió dels mateixos des d’una perspectiva cultural àmplia”. Segons el programa que m’han passat…

“El Taller a realitzar a Tortosa es centrarà tanmateix en la recerca sobre el paisatge agrari i de l’aigua de les Terres de l’Ebre, des d’un punt de vista de la transformació que està experimentant, i els paisatges que en poden resultar després de la reorientació política en relació al transvasament de l’Ebre.”

Segurament la tria de la seu per a la realització d’aquest workshop no és gens gratuïta, i es deu a una sèrie de factors ben definitis. Les TE tenen un potencial enorme en recursos naturals i paisatgístics: el Delta, l’Ebre, els Ports, la Ribera,… son espais naturals, però també espais agraris, espais modificats per l’home per adaptar-los a les seues necessitats de subsistència, però que en línies generals encara es mantenen verges i lluny de les grans rutes turístiques i massives. Aquests espais cal conservar-los, però també convé saber potenciar-los d’una manera correcta per treure’n profit (tant social, econòmic i cultural) per al territori i la seua gent. Segur que aquest workshop sabrà donar les respostes pertinents.

He començat la lectura del llibre La Ciudad inquieta: el urbanismo contemporáneo entre la realidad y el deseo (Fundación Santander Central Hispano, cop. 2004, ISBN 84-89913-62-5). És el recull del segon cicle de debats El Mundo que viene, en què es debat el futur de les nostres ciutats modernes.

En el debat “La ciudad como red. De la megápolis laberíntica al sueño de la comunicación perfecta”, de Vicente Verdú i Javier Echeverría, a la página 33 Echeverría parla dels oficis electrònics en la gran ciutat digital que és Telépolis. Diu així:

“Eso sí, todos esos oficios son ahora electrónicos. Los e-artesanos operan con intangibles, o si se prefiere con información y conocimiento. Un labrador electrónico no ara los campos, porque en Telépolis no hay tiera: se convierte en un procesador de información, en un gestor de bases de datos, en un operador digital. No se trata de alimentar el cuerpo con alimentos sólidos y bebidas, sino de nutrir a la mente con información (contaminada o no), y en el mejor de los casos con conocimiento. Los nuevos agricultores son los proveedores de contenidos, como ahora se dice”

Artesania informativa digital, camps llaurats amb informació i continguts digitals, sembrats per e-bibliotecaris, e-documentalistes,… Bonica metàfora…

http://photos10.flickr.com/12201403_4bc8ca51f0_m.jpg Coop. Daniel Gil

El Castell de la Suda domina la ciutat des d’un dels tres turons que tanquen la ciutat de Tortosa per l’oest, encaixonant-la amb l’Ebre. Per les seves parets han passat tres civilitzacions, des dels seus inicis amb la romana, fins a l’actual cristiana passant per la importantíssima àrab, que hi deixà una forta emprenta a la ciutat. Malauradament, la deixadesa i les guerres han fet que es perdéssin les seues restes: durant la Guerra Civil, per exemple, patí greus desperfectes, solucionats en la seva totalitat fins fa ben pocs anys. En l’actualitat el recinte l’ocupa un magnífic Parador Nacional de Turisme, des del qual (des de la coneguda com a Punta del Diamant) es divisa una esplèndida vista panoràmica de tota la ciutat, de la llera de l’Ebre, i al fons, els imponents Ports.

És una bona noticia la presentació dels nous estudis d’Arquitectura impulsats per la URV, que s’impartiran, per ara i de manera provisional, al Campus d’Empresarials de Reus (en un futur es construirà un edifici al costat d’aquesta facultat). L’acte de presentació, segons llegeixo a Tinet, serà avui a les 8 del vespre a la demarcació tarragonina del COAC. La descentralització i la massificació d’estudis universitaris a Barcelona sempre serà quelcom de positiu i molt benvingut per la gent de la resta del territori català, que veu ampliat el ventall d’opcions de futur per poder-se quedar a estudiar a la seva terra, sense haber-se de desplaçar. A més, pot representar un efecte crida a estudiants de moltes altres zones que no es desplaçarien fins a Barcelona, fins ara l’única zona de Catalunya on es feien estudis d’arquitectura. I sense dubte, la implantació de noves facultats suposarà un nou impuls social i econòmic per a Reus, i per extensió per a tota la demarcació.

Per descomptat que la URV haurà avaluat acuradament i amb precisió la viabilitat econòmica i de mercat d’aquests nous estudis; no obstant, caldrà veure l’evolució del nombre d’estudiants i si l’executa amb rapidesa el nou edifici, entre moltes altres coses, per obtenir-ne els primers resultats. I per tot això ens cal temps…