Aquesta tarda mentre tornava a Tarragona, escoltava a la ràdio del cotxe el programa de RAC1 “Tot és possible” (de dilluns a divendres, de 14 a 16h). La mecànica del programa és ben simple: els oients truquen al programa per plantejar dubtes i preguntes, i entre els propis oients i l’equip del programa es resolen de manera pública; és a dir, tant les preguntes com les respostes es diuen en antena. Un senzill joc de preguntes i respostes, resoldre dubtes de tota mena (com trobar un llibre descatalogat d’una antiga editorial, si per les autopistes de Suïssa hi ha un peatge especial en funció del vehicle i dels quilòmetres, etc…). Tot plegat, no sona molt a aquells centres on la gent pot agafar-se llibres i tota mena de documents en préstec, on la gent hi va per resoldre els seus dubtes, on hi pot llegir un munt de revistes o escoltar les últimes novetats discogràfiques???… com ne deien d’estos edificis… bi… biblio… biblioteques!!!!!! Justament això que fan els de RAC1 és un dels pilars que venim desenvolupant a les biblioteques des de fa una pila d’anys… i mentre conduïa em preguntava què fa que la gent truqui abans a un programa de ràdio (ep, que no desmereixo en absolut, que em sembla d’una utilitat brutal!!!) quan a la biblioteca que segur té a la cantonada de casa seva també li podrien solucionar??

Per cert, el títol del programa em sembla un eslògan publicitari de primera magnitud: a les biblioteques també tot és possible??