Amb una mica de retràs, llegeixo a Telepolis (més a Arquired) [Consulta: 2 d'abril de 2005] que el premi d’arquitectura més important del món ha anat a parar a Thom Mayne, fundador de l’equip d’arquitectes Morphosis. Segons l’article de Telepolis,


http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/2/24/Thom_mayne01.jpg [Consulta: 13 de gener de 2007]

“un estudio que creó en Los Angeles en 1972 y en el que actualmente trabajan cuarenta arquitectos y diseñadores- es “un producto de los turbulentos años sesenta que ha llevado su actitud rebelde y su ferviente deseo de cambio a la práctica” en una “larga lista de proyectos” que “están sólo empezando a hacerse visibles”, según ha destacado el jurado del premio.”

En l’article d’Arquired se’ns fa un petit esbós sobre els mèrits de Mayne, i sobre la seva actitut i el seu posicionament vers l’arquitectura, ja que

“ha hecho grandes innovaciones a las formas y materiales que tradicionalmente han sido utilizadas incursionando entre los límites del modernismo y el posmodernismo, reflejando una actitud y ferviente deseo de cambio en sus proyectos, siempre tras la búsqueda de nuevas formas de construir edificios excitantes con un estilo dinámico que combina arte y tecnología.”

Però sobretot voldria destacar una frase del mateix Mayne: “un arquitecto trabaja más como un director que como un pintor o un escultor”. I és que l’arquitectura és més que mai una ciencia multidisciplinar i extramadament transversal. Una ciència en què l’arquitecte, de forma isolada, no té res a fer sense l’ajut d’una multitud d’actors: enginyers, topògrafs, delineants, dissenyadors,… El fet arquitectònic s’ha d’entendre de forma global i total, com quelcom fet en grup, fet de forma col·lectiva i participativa,… i adreçada a una col·lectivitat encara més gran i heterogènea. I l’arquitecte ha de ser qui dirigeixi tota aquesta orquestra, perquè compongui Arquitectura. Potser aquesta frase ens resumeix una tendència aplicable a totes les ciències: ens hem de barrejar, hem de treballar conjuntament i aprendre d’altres disciplines, i ensenyar i saber transmetre tots els nostres coneixements; hem de ser transversals, hem d’estar oberts a la participació activa, a noves opinions, a treballs i pensaments que de ben segur resulten vàlids i pertinents per allò que estem fent. Potser només així aconseguirem d’excel·lir en el nostre dia a dia, en el nostra vida professional… i també personal.

ACTUALITZACIONS:

  • Al blog Cultura del proyecto també es fan ressó de la concessió d’aquest premi.
  • Biografía de Thom Mayne.