Archive for 16 April 2005

Visita d’obres a la nova Biblioteca Francesc Oliver de Boteller

El passat dissabte 9 d’abril l’AADIPA (Associació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic) organitzà una visita a dues intervencions arquitectòniques a les Terres de l’Ebre: la restauració del Castell de Miravet i la construcció del nou edifici de la Biblioteca Oliver de Boteller, a Tortosa.

biblio01
Interior de les obres de la nova Biblioteca Marcel·lí Domingo, a Tortosa.

L’arquitecte responsable ens explicà el programa funcional de la Biblioteca, la distribució dels espais, els problemes que s’han trobat a mesura que les obres avançaven, la captació de llum exterior, el treball cooperatiu en col·laboració amb els bibliotecaris (i les diferents visions d’ambdós col·lectius), el seu encaix (sovint difícil, complicat i problemàtic) en l’entorn del barri vell tortosí,… Fou en definitiva un visita molt enriquidora i instructiva, que me va permetre endinsar-me en món fins llavors desconegut per a mi, i en el qual hi tenim molt a dir.

Popularity: 2% [?]

Urbanisme de gènere, gèneres d’urbanisme

Entre els dies 27 i 29 d’abril d’enguany, se celebren a Barcelona les Jornades Urbanisme i gènere: una visió necessària per a tothom.

En el Dossier de presentació en paper, podem llegir un paràgraf  interessantíssim:

“(…) el gènere és una categoria social: una atribució cultural d’allò que es considera apropiat per a cada sexe en una societat determinada, que inclou uns sistemes de valors, rols socials i comportaments adequats a cada sexe. La perspectiva de gènere analitza com s’han de replantejar els valors i els rols socials perquè s’acomodin a la societat més justa i igualitària que volem construir.”

I aquest replantejament de valors inclou també l’urbanisme, el com fer i planificar i pensar les nostres ciutats d’avui i les del demà, ja que les nostres ciutats sovint són el mirall i el reflex de la nostra societat, com no, marcadament urbana. En aquest replantejament del nostre urbanisme cal donar veu activa, en un món encara marcadament masculí i sexista, a les dones, per tal de planifiquin en igualtat de condicions les nostres ciutats, i aportin un valor afegit i diferenciat de la mentalitat masculina. Un urbanisme, i unes ciutats per a tothom, obertes a unes noves mentalitats i a unes noves formes de fer, pensar i actuar. Si l’actual cultura de la ciutat està canviant, fent un gir cap a unes societats urbanes obertes, permeables, igualitàries i accessibles… la cultura de l’urbanisme i el planejament de l’espai públic ciutadà també ho ha de fer, en consonància amb unes tendències socials i culturals sobre les quals hi ha d’interactuar i donar-hi respostes efectives.

Popularity: 2% [?]

Exemples de col·laboració i treball transversal

Llegeixo al número 18 (abril de 2005) del Boletín Informativo Electrónico del Centro de Estudios sobre Bibliotecología de la Sociedad Argentina de Información, que a Rosario s’hi construirà un nou edifici per a l’Hemeroteca, just al costat de l’actual edifici de la Biblioteca Pública. La noticia segurament m’hauria passat desapercebuda sino fos perquè

“Lo notable de la noticia es que para la realización del proyecto los arquitectos intervinientes han consultado a los bibliotecarios, hecho que no sucede en todos los casos.”

Espero i desitjo poder actualitzar aquests exemples molt sovint… s’accepta tota mena d’ajuda!!!

Popularity: 1% [?]

El Pritzker per a Thom Mayne

Amb una mica de retràs, llegeixo a Telepolis (més a Arquired) [Consulta: 2 d'abril de 2005] que el premi d’arquitectura més important del món ha anat a parar a Thom Mayne, fundador de l’equip d’arquitectes Morphosis. Segons l’article de Telepolis,


http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/2/24/Thom_mayne01.jpg [Consulta: 13 de gener de 2007]

“un estudio que creó en Los Angeles en 1972 y en el que actualmente trabajan cuarenta arquitectos y diseñadores- es “un producto de los turbulentos años sesenta que ha llevado su actitud rebelde y su ferviente deseo de cambio a la práctica” en una “larga lista de proyectos” que “están sólo empezando a hacerse visibles”, según ha destacado el jurado del premio.”

En l’article d’Arquired se’ns fa un petit esbós sobre els mèrits de Mayne, i sobre la seva actitut i el seu posicionament vers l’arquitectura, ja que

“ha hecho grandes innovaciones a las formas y materiales que tradicionalmente han sido utilizadas incursionando entre los límites del modernismo y el posmodernismo, reflejando una actitud y ferviente deseo de cambio en sus proyectos, siempre tras la búsqueda de nuevas formas de construir edificios excitantes con un estilo dinámico que combina arte y tecnología.”

Però sobretot voldria destacar una frase del mateix Mayne: “un arquitecto trabaja más como un director que como un pintor o un escultor”. I és que l’arquitectura és més que mai una ciencia multidisciplinar i extramadament transversal. Una ciència en què l’arquitecte, de forma isolada, no té res a fer sense l’ajut d’una multitud d’actors: enginyers, topògrafs, delineants, dissenyadors,… El fet arquitectònic s’ha d’entendre de forma global i total, com quelcom fet en grup, fet de forma col·lectiva i participativa,… i adreçada a una col·lectivitat encara més gran i heterogènea. I l’arquitecte ha de ser qui dirigeixi tota aquesta orquestra, perquè compongui Arquitectura. Potser aquesta frase ens resumeix una tendència aplicable a totes les ciències: ens hem de barrejar, hem de treballar conjuntament i aprendre d’altres disciplines, i ensenyar i saber transmetre tots els nostres coneixements; hem de ser transversals, hem d’estar oberts a la participació activa, a noves opinions, a treballs i pensaments que de ben segur resulten vàlids i pertinents per allò que estem fent. Potser només així aconseguirem d’excel·lir en el nostre dia a dia, en el nostra vida professional… i també personal.

ACTUALITZACIONS:

  • Al blog Cultura del proyecto també es fan ressó de la concessió d’aquest premi.
  • Biografía de Thom Mayne.

Popularity: 1% [?]

California, anys 50-60, anys pop

Ja fa uns quants dies tafanejant entre els prestatges de la biblioteca de Caja de Madrid a Barcelona, vaig trobar un llibre sobre l’arquitectura pop dels anys 50-60 (hi ha una versió espanyola editada per Paraninfo l’any 1999) i dels treballs, més concretament, de Kanner Architects. Us el recomano. A la introducció se’ns fa un petit però acurat esbòs sobre la l’arquitectura d’aquella època i d’aquella zona geogràfica: l’època pop, temps d’ebullició i d’inquietud, temps de trobar noves vies i nous camins vitals. La introducció comença, crec recordar, amb un viatje de Warhol cap a California, en què diu alguna cosa semblant a què a mesura que s’apropaven a California l’ambient era més pop. El pop potser com a element que cohesiona i que vehicula una nova forma d’entendre-ho tot: el pop apropa tota manifestació artística al ciutadà, fent-la més seva i segurament també més real i més feliç. El pop rebaixa (sense menysprear-lo ni anorrear-lo) l’art a una manifestació popular més, desposseint-lo d’un cert elitisme inherent i deixant-lo a peu de carrer. I el pop potser féu el mateix amb l’arquitectura: per aquell llibre desfilen projectes propers i simples, humans, fets amb moltíssima imaginació i enginy -i sovint amb pressupostos minsos i escarransits- però que no per això deixen de ser menys atractius ni elegants. Entre els quals hi destacaria l’In-n-out Burger, que sembla extret d’un còmic, amb colors llampants i contundents, i que recull la tradició dels Googies dels anys 50-60 d’Armet & Davis, restaurants de menjar ràpid, paradigma comercial i social (i ara també arquitectònic) d’una època i d’un lloc concret, i d’un pensament arquitectònic imaginatiu, lúdic, i festiu, que penso modestament que en bona mesura s’ha perdut.

FONTS:

Popularity: 2% [?]

California, años 50-60, años pop

Ya hace unos días curioseando entre los estantes de la biblioteca de Caja de Madrid en Barcelona, encontré un libro sobre la arquitectura pop de los años 50-60 (hay una versión española editada por Paraninfo en 1999) y de los trabajos, más concretamente , de Kanner Architects. Os lo recomiendo. En la introducción se nos hace un pequeño pero esmerado bosquejo sobre la arquitectura de aquella época y de aquella zona geográfica: la época pop, tiempo de ebullición y de inquietud, tiempo de encontrar nuevas vías y nuevos caminos vitales. La introducción comienza, creo recordar, con un viaje de Warhol hacia California, en el que dice algo parecido a que a medida que se acercaban a California el ambiente era más pop. El pop quizás como elemento que cohesiona y que vehicula una nueva forma de entender todo: el pop acerca toda manifestación artística al ciudadano, haciéndola más suya y seguramente también más real y más feliz. El pop rebaja (sin despreciarlo ni aniquilar-lo) el arte a una manifestación popular más, despojándose lo de un cierto elitismo inherente y dejándolo a pie de calle. Y el pop tal vez hizo lo mismo con la arquitectura: por aquel libro desfilan proyectos cercanos y simples, humanos, hechos con muchísima imaginación e ingenio-ya menudo con presupuestos exiguos y escarransits-pero no por ello dejan de ser menos atractivos o elegantes . Entre los que destacaría la In-n-out Burger, que parece extraído de un cómic, con colores llamativos y contundentes, y que recoge la tradición de los Googies de los años 50-60 de Armet & Davis, restaurantes de comida rápida , paradigma comercial y social (y ahora también arquitectónico) de una época y de un lugar concreto, y de un pensamiento arquitectónico imaginativo, lúdico y festivo, que creo modestamente que en buena medida se ha perdido.

FUENTES:

Blog Widget by LinkWithin

Popularity: 6% [?]