[bauen_Blog]

El modernisme arribà tard a Tortosa, cap als començaments del segle XX… Però quan ho féu, deixà una gran petjada a la ciutat, amb obres com la Casa Matheu o la Casa Grego (1907-1908), que ara ens ocupa. Obra de l’arquitecte Pau Monguió i Segura (1865-1956), es troba al bell mig de la ciutat vella de Tortosa, just davant de la Catedral i el Portal del Romeu, molt a prop dels Jutjats i dels Reials Col·legis. De la mateixa manera que a d’altres ciutats, el modernisme a Tortosa representà per a la ciutat la seva entrada en tota regla a la modernitat, amb obres naturalment adaptades a la realitat social, econòmica i cultural en què se trobaven emmarcades, fruit d’una èlit rural i incipientment industrial i política, i que ajudà a impulsar en tots els sentits la ciutat; però que no per això deixen de tenir menys importància històrica i arquitectònica.

Façana de la Casa Grego, al centre històric de Tortosa.
http://static.zooomr.com/images/716603_7dc8334e24_m.jpg

Entre els seus elements arquitectònics, hi destaco la gran tribuna de vidre a la cantonada de l’edifici, fent un angle, crec, de menys de 90 graus, i que abarca els tres pisos. La tribuna sembla que vulgui sortir de l’estructura mateixa de l’edifici, i sobresurt de la línia de les façanes dels carrers, oferint un gran lluminositat i amplitud. Tot plegat, penso, li dóna al conjunt una gran voluptuositat i sinuositat orgànica, com si l’edifici estigués viu.

El passat dissabte 9 d’abril l’AADIPA (Associació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic) organitzà una visita a dues intervencions arquitectòniques a les Terres de l’Ebre: la restauració del Castell de Miravet i la construcció del nou edifici de la Biblioteca Oliver de Boteller, a Tortosa.

Interior de les obres de la nova Biblioteca Marcel·lí Domingo, a Tortosa.

L’arquitecte responsable ens explicà el programa funcional de la Biblioteca, la distribució dels espais, els problemes que s’han trobat a mesura que les obres avançaven, la captació de llum exterior, el treball cooperatiu en col·laboració amb els bibliotecaris (i les diferents visions d’ambdós col·lectius), el seu encaix (sovint difícil, complicat i problemàtic) en l’entorn del barri vell tortosí,… Fou en definitiva un visita molt enriquidora i instructiva, que me va permetre endinsar-me en món fins llavors desconegut per a mi, i en el qual hi tenim molt a dir.

Entre els dies 27 i 29 d’abril d’enguany, se celebren a Barcelona les Jornades Urbanisme i gènere: una visió necessària per a tothom.

En el Dossier de presentació en paper, podem llegir un paràgraf interessantíssim:

“(…) el gènere és una categoria social: una atribució cultural d’allò que es considera apropiat per a cada sexe en una societat determinada, que inclou uns sistemes de valors, rols socials i comportaments adequats a cada sexe. La perspectiva de gènere analitza com s’han de replantejar els valors i els rols socials perquè s’acomodin a la societat més justa i igualitària que volem construir.”

I aquest replantejament de valors inclou també l’urbanisme, el com fer i planificar i pensar les nostres ciutats d’avui i les del demà, ja que les nostres ciutats sovint són el mirall i el reflex de la nostra societat, com no, marcadament urbana. En aquest replantejament del nostre urbanisme cal donar veu activa, en un món encara marcadament masculí i sexista, a les dones, per tal de planifiquin en igualtat de condicions les nostres ciutats, i aportin un valor afegit i diferenciat de la mentalitat masculina. Un urbanisme, i unes ciutats per a tothom, obertes a unes noves mentalitats i a unes noves formes de fer, pensar i actuar. Si l’actual cultura de la ciutat està canviant, fent un gir cap a unes societats urbanes obertes, permeables, igualitàries i accessibles… la cultura de l’urbanisme i el planejament de l’espai públic ciutadà també ho ha de fer, en consonància amb unes tendències socials i culturals sobre les quals hi ha d’interactuar i donar-hi respostes efectives.

El passat 7 d’abril d’enguany va tenir lloc al Telecentre de Móra de l’Ebre, ubicat a la Biblioteca, la II Jornada de Teletreball a les Terres de l’Ebre, organitzada pels telecentres de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta i per l’Infocentre de Santa Bàrbara.

Aquesta segona edició representa la consolidació definitiva i efectiva d’una iniciativa que ha arrelat molt en el territori, i que sens dubte pot representar un nou motor econòmic, social i cultural que convindria seguir i tenir en compte. En zones rurals i perifèriques, com són aquestes dues comarques, on les comunicacions i els transports són difícils, complicats i sovint lents, el teletreball pot representar una alternativa a la concepció clàssica que tenim del treball en tant que desplaçament a un lloc concret. Aquesta alternativa representaria acceptar i iniciar un canvi de rols, d’hàbits i de mentalitats que ens afectarien a tots i que suposaria repensar-nos a nosaltres mateixos i repensar els nostres models de societats. I en l’àmbit de les biblioteques i la documentació, és de celebrar que la majoria dels telecentres d’aquestes dues comarques s’ubiquin a les respectives biblioteques (o compartint una mateixa instal·lació), que representen la porta d’accés aglutinadora a aquesta nova forma d’organització social i econòmica, oferint continguts i serveis, tant materials… com, els més importants, intel·lectuals i intangibles.

Llegeixo al número 18 (abril de 2005) del Boletín Informativo Electrónico del Centro de Estudios sobre Bibliotecología de la Sociedad Argentina de Información, que a Rosario s’hi construirà un nou edifici per a l’Hemeroteca, just al costat de l’actual edifici de la Biblioteca Pública. La noticia segurament m’hauria passat desapercebuda sino fos perquè

“Lo notable de la noticia es que para la realización del proyecto los arquitectos intervinientes han consultado a los bibliotecarios, hecho que no sucede en todos los casos.”

Espero i desitjo poder actualitzar aquests exemples molt sovint… s’accepta tota mena d’ajuda!!!