L’arquitectura absent és aquella que passa desapercebuda, aquella arquitectura silenciosa, que s’amaga i resta a l’ombra dels grans moviments i de les últimes tendències… però que no per això perd importà ncia. I potser també és aquella arquitectura fugissera, aquella que apareix i desapareix, que fuig vers allò desconegut per renovar-se, per després tornar amb més força i energies renovades per reivindicar-se com una arquitectura útil i plena de sentit i sensibilitat. Les nostres vides, les nostres arquitectures, sovint passen per èpoques absents en què ens apartem momentà niament dels nostres projectes, dels nostres fonaments, per recuperar-los amb més força i empenta, amb energies renovades. Aquests parèntesis absents, corxets de reflexió i introspecció, serveixen per reafirmar-nos i per fer la nostra arquitectura quelcom de més útil encara.
{ 09 03 2005 }


Deixa un comentari