El Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans ens dóna algunes definicions sobre arquitectura (3a reimpr., octubre de 1997, p. 157-158). Si voleu, també a la plana web de l’IEC es pot fer una cerca en el seu diccionari.

“Arquitectura: Art de construir els edificis (…) Concepció d’espais o de conjunts d’espais per a l’ús i l’ambientació de l’home (…) Mètode o estil de construir, caracteritzat per certes particularitats d’estructura, ornamentació, proporcions, etc.”

També ens proposa algunes accepcions:

“Arquitectura de màquines: Estructuració dels diferents components d’un computador (…) Conjunt de regles d’estructuració d’un sistema informàtic, d’una xarxa d’ordinadors, d’una base de dades, etc.”

“Arquitectura gràfica: Procés metodològic per a la definició de l’estructura harmònica de la pàgina, o doble pàgina, d’un llibre o d’un imprès.”

“Arquitectura orgànica: arquitectura que pretén estar primordialment d’acord amb les necessitats corporals i psíquiques dels usuaris, i que arrencà, com a moviment o escola, de la postguerra de 1945.”

Entre totes aquestes definicions, hi trobo un nexe comú: sigui quina sigui la nostra arquitectura, aquesta haurà de ser harmònica i feta a mida de les necessitats per a les quals es creà. L’arquitectura en el seu sentit més ampli representa una estructuració de les seves formes i del seu contingut, de les seves finalitats i dels seus materials, per aconseguir quelcom de millor per als seus usuaris.

Per a més definicions, Wikipèdia en català ens dóna una amplíssima definició [Consulta: 22 de febrer de 2005]