[bauen_Blog]

El Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans ens dóna algunes definicions sobre arquitectura (3a reimpr., octubre de 1997, p. 157-158). Si voleu, també a la plana web de l’IEC es pot fer una cerca en el seu diccionari.

“Arquitectura: Art de construir els edificis (…) Concepció d’espais o de conjunts d’espais per a l’ús i l’ambientació de l’home (…) Mètode o estil de construir, caracteritzat per certes particularitats d’estructura, ornamentació, proporcions, etc.”

També ens proposa algunes accepcions:

“Arquitectura de màquines: Estructuració dels diferents components d’un computador (…) Conjunt de regles d’estructuració d’un sistema informàtic, d’una xarxa d’ordinadors, d’una base de dades, etc.”

“Arquitectura gràfica: Procés metodològic per a la definició de l’estructura harmònica de la pàgina, o doble pàgina, d’un llibre o d’un imprès.”

“Arquitectura orgànica: arquitectura que pretén estar primordialment d’acord amb les necessitats corporals i psíquiques dels usuaris, i que arrencà, com a moviment o escola, de la postguerra de 1945.”

Entre totes aquestes definicions, hi trobo un nexe comú: sigui quina sigui la nostra arquitectura, aquesta haurà de ser harmònica i feta a mida de les necessitats per a les quals es creà. L’arquitectura en el seu sentit més ampli representa una estructuració de les seves formes i del seu contingut, de les seves finalitats i dels seus materials, per aconseguir quelcom de millor per als seus usuaris.

Per a més definicions, Wikipèdia en català ens dóna una amplíssima definició [Consulta: 22 de febrer de 2005]

Acabo de veure el programa del 33 3r 3a. La filosofia general del programa és la de buscar noves solucions d’habitatge, noves formes de viure en cases, en tota mena de cases… Bé, la setmana passada ja el vaig veure per primer cop, i senzillament, és fantàstic!!! El tema d’avui eren les Mobile Homes. En el programa d’avui sortia un surfer que ha deixat la seva feina, i ara es dedica només a surfejar; i per viure s’ha adaptat una furgoneta de 3 m3, amb totes les comoditats possibles en un espai tan reduït: nevera, armaris, llit,… També han sortit diferents opcions: autocaravanes, embarcacions, tendes de campanya… En un món mòbil, on la mobilitat i els transports han adquirit una importància cabdal, perquè no tenir també un habitatge mòbil en què et puguis desplaçar segons les teves necessitats del moment?? Estem en constant moviment, desplaçant-nos per anar a treballar (com el menda lerenda!!), per al nostre lleure, per la nostra cultura… Si, si, sona radical, potser trencador, però hem d’estar sempre subjectes a les nostres 4 parets??? (Jo també tinc hipoteca, pis, factures per pagar,…), però qui si sap si arribarà un dia en què… ja m’enteneu; potser s’han de tenir les idees molt clares, intensament clares. Penso que les idees, les formes i les concepcions que tenim de l’habitatge canviaran i es mutaran en un futur no gens llunyà: la suïcida sobresaturació immobiliària de les grans ciutats amb preus cada vegada més prohibitius, les aglomeracions populoses i impersonals, els pisos-cau de reduïdíssimes dimensions sense ni un bri de provicacitat, etc…, segurament no són les formes més sanes de viure i d’habitar… Caldrà trobar alternatives????

Voldria fer algunes reflexions sobre aquest interessantíssim fragment del savi Sr. Maekawa. Comenta l’enèrgic bibliotecari nipó que

“una biblioteca puede existir sin un edificio, los servicios de una biblioteca no dependen de él”.

Quina afirmació!!!! I encara té més mèrit tenint en compte que la digué l’any 1965. Sense dubte, el Sr. Maekawa tenia fusta de visionari. Les biblioteques no depenen de l’edifici… i afegiria jo que hauria de ser al revés: l’edifici depèn de la biblioteca, dels seus serveis. Ara, aquesta filosofia, aquesta màxima, la tenim sempre present en construir nous edificis, encara que el camí per arribar fins aquesta mentalitat i aquesta forma de fer arquitectura bibliotecaria ha estat llarg (i ple d’exemples oblidables). Però sens dubte dir aquesta frase l’any 65 deuria ser, penso, d’allò més agosarat. I anant encara més enllà, el Sr. Maekawa potser pronosticà la futura biblioteca digital, una biblioteca sense edifici però amb tots els serveis que hi podriem trobar a dins.

“El primer paso es nombrar a un bibliotecario jefe con buen conocimiento y claridad profesional”,

comentava també el nostre apreciat bibliotecari. I aquí apareix el tema de la transversalitat: per a construir bona Arquitectura de Biblioteques, la que perdura i crea models, cal un treball tranversal, cal una estreta col·laboració entre arquitectes i bibliotecaris. Mentre que l’arquitecte posarà ènfasi en l’edifici, el bibliotecari prioritzarà el serveis i el contingut que hi anirà a dins, pensant en els seus futurs usos com a servei públic. Penso que hauria d’anar primer el programa funcional de la futura biblioteca, i valorar en primer lloc aspectes com la circulació, els espais de lectura i estudi, els punts de catàleg, entre d’altres. I tot això només ho podem fer, de forma coherent, els bibliotecaris. Hauran de ser els arquitectes els qui proposin solucions efectives a les nostres necessitats; i encara més, solucions efectives als nostres futurs usuaris, la nostra principal raó de ser i d’existir. Per contra, nosaltres hauriem de saber ser comprensibles i saber que no tot el que volem, tècnicament es pot fer. Convé arribar a un terme mig, a un equilibri enriquidor i constructiu. Penso que així es poden construir bones biblioteques, molt bons edificis de biblioteques.