El Govern de la Generalitat ha redactat un Avantprojecte en qual s’estableix un marc jurídic genèric que protegeixi el paisatge català, i a més, ho fa adherint-se al Conveni Europeu del Paisatge. És sens dubte una excel·lent noticia, per fi des de Catalunya s’articulen mecanismes adients per a protegir el nostre paisatge, un paisatge riquíssim i divers, però sovint degradat, explotat i manipulat per una excessiva pressió urbanística. L’Article 2 del Capítol I parla dels principis que han d’inspirar l’actuació dels poders públics en matèria de paisatge; en voldria destacar el b), que diu:

“Reconèixer que el paisatge és un element de benestar individual i col·lectiu que, a més de valors estètics i ambientals, té una dimensió econòmica, cultural i patrimonial”.

Efectivament, el paisatge forma part intrínseca del nostre patrimoni cultural col·lectiu, i com a tal, l’haurien de preservar tal i com s’ha fet, per exemple, amb els monuments de la Tàrraco romana. El paisatge ens serveix per identificar-nos amb la nostra terra i sentir-nos part d’una terra, i ens ajuda a estimar-la i a valorar-la en la seva justa mesura. És el nostre vincle amb el nostre entorn geogràfic més proper, més humà.