Si veniu amb tren a Tortosa (ha de ser en tren, doncs es pot apreciar amb més calma l’entorn que ens envolta, i ens el podem fer nostre i interioritzar-lo), us recomano un parell de instantànies, dos paisatges intensos de les Terres de l’Ebre: a l’alçada de Camarles, just quan surts de l’estació i enfiles cap a l’Aldea, si mires a l’esquerra hi veuràs un bon tros de la plana deltaica, immensa i llisa, però al mateix temps fràgil, inestable i en constant canvi; un organisme viu que decreix, que muta i al qual li afecten les agressions humanes; un imatge sense horitzó, difuminat per la línia del mar. Hi ha dies que tota la plana apareix coberta d’una espessa capa de boira, llavors la imatge esdevé fantasmagòrica, irreal, com en un somni. L’altre paisatge apareix imponent quan surts de l’Aldea i creues les estribacions de la Serra del Boix: al fons, magnífic i altiu, se’ns presenta el Massís del Port, coronat pel Caro, de més de 1400 metres. Ja fa pràcticament un any que faig el mateix trajecte, però no deixa mai d’impressionar-me, i tot i la son que tinc a aquestes hores del matí, sempre que hi arribo obro bé els ulls, i em deixo emportat per la seva bellesa. És un gran contrast entre la plana creada pel riu, llisa i fina, plena de vinyes i oliveres, i, al fons, com un gegant, el Massís. En dies clars, amb les primeres llums del dia, les muntanyes formen tot un joc d’ombres ataronjades, marrons i grises, i les antenes del Caro es veuen perfectament. Sovint, tot el Massís apareix recobert d’un espés núvol de cotó que li fa de corona… i excepcionalment, quan fa fred de debò, s’hi pot veure neu fins i tot, i les parts més altes del Massís apareixen lleguerament enfarinades. Són, sens dubte, dos grans motius per començar bé el dia, no creieu?