Que estem en una societat de la informació ja ningú ho posa en dubte. La informació és el nou paradigma de la industrial i és l’element crític que crea riquesa i productivitat. Però aquesta etapa ja s’està superant, i estem entrant en una societat del coneixement, on a partir de la informació (matèria prima, en estat bruta) se li afegeix un valor afegit. I els bibliotecaris i documentalistes hi tenim molt a dir en tots aquests processos. Juntament amb aquests canvis socials, Internet ha adquirit una preponderància fonamental, fins a esdevenir el centre neuràlgic de les nostres societats post-modernes. A partir d’Internet estan naixent noves formes de participació social, entre d’altres com l’e-democràcia, que sens dubte crearà (i ja està creant) nous usos d’Internet. D’altra banda, s’estan portant a terme tota una sèrie de Plans Directors de la Societat de la Informació, on fonamental a nivell local, intenten introduir i apropar la Societat de la Informació a la població en general. En la meva opinió són Plans amb molt bona voluntat, que donen eines, metodologies i solucions… però que potser ho fan d’una manera potser una mica genèrica (tot i el seu propòsit local). Indubtablement molts PDSI han tingut molt d’èxit, tan mediàtic com social, i que de ben segur han creat un efecte dominó a d’altres ciutats, i que segur haurà fet despertar el “gusanillo” de la curiositat a moltíssima gent. No obstant, segur que encara hi ha grans capes enquistades en posicions absolutistes, i que es neguen a obrir les seves ments… potser abans també convendria incentivar un cert canvi de mentalitats i de pensament, d’estructures mentals; intentar trencar certs esquemes inmovilistes.