[bauen_Blog]

Magnífic l’últim col·leccionable que ha donat el Diari de Tarragona les últimes setmanes. Es tracta d’un col·leccionable de 20 làmines en què es reconstrueixen digitalment els monuments de la Tarragona romana, hi es fa integrant-la en l’entramat urbà de la ciutat actual. D’aquesta forma podem veure, per exemple, quina era la ubicació i la dimensió del Recinte de Culte, la Plaça de Representació i el Circ dins de l’actual Part Alta de la ciutat… i també trobem el Fòrum de la Colònia, el Teatre, l’Anfiteatre,… Penso que és un molt bon exercici de divulgació de la nostra història i del nostre urbanisme, mostrant-lo en el context actual; i també es pot percebre quina ha estat la herència urbanística i monumental romana en la Tarragona actual.

Passeig Arqueològic de Tarragona

Com es diu en la introducció de la carpeta:

“L’urbanisme de Tarragona és producte de la seva pròpia història. En altres paraules, el nostre paisatge urbà actual és el fruit d’una sèrie d’actuacions humanes, desenvolupades en funció de determinats contextos polítics i ideològics que s’han anat succeint des de la fundació del primer assentament humà en el segle V abans de Crist fins els nostres dies”

Totalment d’acord!! Les ciutats són organismes vius, canviants i mutants; i les ciutats són producte també de les persones, de la seva cultura i de la seva forma de ser, i de la seva arquitectura. Penso que el repte que se’ns planteja en el futur és conciliar, casar el nostre ric passat en matèria urbanístico-monumental amb el nostre futur i les nostres noves necessitats cíviques i de ciutat. I això ens afecta a tots.

Algunes cosetes que fallen a FreeFind:

• En la pantalla de visualització de resultats, el text que apareix sota de cada resultat no s’acaba de llegir massa bé, especialment en les lletres accentuades. Suposo que això es deu a què en anglès no hi ha accents, i el robot que indexa les planes no està preparat per a altres idiomes que no siguin anglès.
• Per una cerca (per exemple “brey-cassiano”), els resultats donen diferents planes: la plana principal del blog, la plana del post, la plana dels arxius de cada mes,… Suposo que es deu a la indexació massiva que fa el robot. No sé si això és pròpiament un error, però fins a cert punt pot donar soroll en la cerca.

Tot i això, penso que aquest cercador segueix sent una molt bona eina per a llocs petits i no massa complexos, però que requereixin d’un cercador de bastanta potència i efectivitat.

Ara que tinc vacances sovint em dedico a vagarejar per els blogs de Blogger, tot fent cliks a la barra que apareix a tots els blogs de la comunitat de Blogger. En una d’aquelles tardes de serendipity sense rumb, vaig veure que un blog tenia un cercador intern, i encuriosit vaig començar a investigar: en aquell blog no el tenia ben configurat i no funcionava, però en un afany potser de perfeccionisme, vaig seguir endavant; i ara he donat d’alta el meu blog, i la veritat és que si funciona!! Es tracta de FreeFind. Hi ha tres modalitats: dues de pagament, i una de gratuïta, en la que, òbviament, apareix publicitat. És la que vaig triar. Un cop has seguit el procés d’alta (web, nom d’usuari, e-mail,…), t’envien un correu amb la contrassenya. La primera tasca que s’ha de fer és accedir-hi i anar al Panel de Control, on cal que triem la opció de Build Index, en què un robot indexarà tota la nostra plana, i ens oferirà un informe amb els logs; també haurem de triar la opció de reindexar la web, que es pot fer de forma periòdica i de forma automàtica, sense que haguem de fer-ho nosaltres cada cop. Per posar el codi html a la nostra plana, haurem de triar la opció HTML, en què se’ns ofereix una sèrie de diferents presentacions de la capsa de cerca: només n’haurem de triar una, i enganxar-la a on vulguem de la nostra plana. També permet una sèrie d’opcions gràfiques, com la presentació dels resultats (per data, per rellevància,…), el format de la lletra, la presència o no d’un logo del nostre web, entre d’altres. I sobretot, permet mantenir un control de les estadístiques d’ús del cercador, com ara l’activitat diària, o un rànquing amb les paraules més buscades.

Encara queda molt camí per fer per a què les biblioteques adquireixin un paper d’absoluta normalitat entre la nostra societat. Però en la meva modesta opinió ahir vam fer tots plegats una petita passa: per la tarda, al programa de TV3 En directe van fer un petit reportatge de la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat i de la seva recent automatització i digitalització d’una part del seu fons (si, si, no es projecte de la magnitud del que ha començat Google, però som un país petitonet i menut, no??). Amb el reportatge d’ahir la presència de les biblioteques a la televisió surt de l’àmbit dels programes cultures, i féu una àgil incursió en programes generalistes, i se suposa, de gran audiència. Des d’aquí esperem que no sigui l’últim cop.

Ahir mentre veia trossos de la Marató de TV3, pensava sobre la fràgil arquitectura del nostre cos, que tot i la seva perfecció intrínseca pel que fa al desenvolupament biològic, és ben fràgil i delicada; exposada a tota mena de atacs, malalties i factors de tota mena que en poden malmetre la seva estructura i els seus fonaments. L’arquitectura (segons quines arquitectures, l’Arquitectura feta amb sentiment, amb majúscules, la que perdura al llarg dels temps), com el cos humà, és el fruit d’un treball acurat de recerca de la perfecció i de la bellesa, i també de la (im-)perdurabilitat. Però aquesta bellesa, aquesta beutat massa sovint resulta excessivament trencadissa i efímera si no ens prevenim i cuidem; com l’arquitectura, estem exposats a trencar-nos per sempre més (i a trencar les arquitectures dels nostres éssers més estimats).