L’octubre de 2011 l’equip d’arquitectes Architects Collective va ser finalista per al projecte de construcció de la nova Biblioteca Pública de Dalian, a la Xina. Té forma de pètal de rosa. Tota la biblioteca s’organitza al voltant d’un frondós pati interior, al qual s’hi aboca una façana interior vidriada. Les altres biblioteques de la mateixa regió, [...]
L’octubre de 2011 l’equip d’arquitectes xilè Arentsen+Valderrama va guanyar el concurs per a la nova Biblioteca de la Facultat de Ciències de l’Enginyeria de la Universitat Austral de Xile, a la localitat Valdivia. La seva proposta consisteix en un volum comptacte, de 1.000m2 i doble pell, suspès a 2,30 metres sobre el nivell del terra, [...]
És una obra del 2010 de l’equip d’arquitectes Yoav Meiri Architects, i està ubicada al Parc Levinski de Tel Aviv, a Israel, al costat de l’estació central d’autobusos. Té 50m2 i està formada per dues estructures independents i de diferents mides (com dos grans quioscos), en forma de grans prestatges, un per adults i un [...]
La Biblioteca és una obra de l’equip d’arquitectes argentí Estudio Borrachia, ubicada a la ciutat de Moron, a la província de Buenos Aires. Té 1.000m2, distribuïts en dues plantes, en un solar estret i llarg. Les dues plantes superiors ocupen només la meitat de la planta, longitudinalment, deixant un gran espai buit, on hi una [...]
He pogut iniciar finalment la lectura de l’Item 54, monogràfic dedicat a l’arquitectura de les biblioteques, i editat pel Santi Romero. Amb article vull iniciar una sèrie d’articles sobre aquest número. I comencem pel començament, amb la secció A debat. Coordinats per en Santi Romero, hi van participar a més: Maribel Alqueza, bibliotecària de la [...]
És una obra de l’equip d’arquitectes Yi Architects. La Biblioteca Pública d’Stuttgart és exteriorment un gran cub, volumètricament contundent, i amb obertures regulars i simètriques en forma de panell, que de nit s’il·luminen amb diferents colors. Interiorment la Biblioteca s’organitza al voltant d’un gran atri central, buit, de cinc plantes d’alçada i de color blanc; [...]
És una obra de l’arquitecte Ander Marquet Ryan, de l’equip d’arquitectes Jaam, del 2005, de dues plantes i soterrani. Es caracteritza pel seu aspecte exterior, com de castell, emmurallat per un mur no estructural, en corba, de formigó blanc, contundent. Aquest mur serveix d’aïllament tèrmic dels volums interiors. Un carrer peatonal trenca aquesta muralla contundent, al mateix [...]
El proper dia 9 de desembre de 2011 tindrà lloc la inauguració de la Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta, un nou equipament ubicat al districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona, amb clara vocació cultural i de proximitat. És una obra dels arquitectes Juli Lavinya i Pilar de la Villa. La Biblioteca té [...]
Avui divendres s’ha presentat virtualment del meu llibre La biblioteca angular, editat per l’editorial Petròpolis, del meu bon amic Jaume Llambrich. Us deixo un fragment de pròleg, escrit de forma magnífica per en Ferran Moreno, excel·lent bibliotecari i gran coneixedor de la nostra professió. La biblioteca angular és, precisament, una reflexió sobre els espais de les [...]
L’octubre de 2011 l’equip d’arquitectes Architects Collective va ser finalista per al projecte de construcció de la nova Biblioteca Pública de Dalian, a la Xina. Té forma de pètal de rosa. Tota la biblioteca s’organitza al voltant d’un frondós pati interior, al qual s’hi aboca una façana interior vidriada.
Les altres biblioteques de la mateixa regió, que formen una xarxa, també tenen aquesta forma de pètal de rosa; així, juntes, simbolitzen una rosa sencera. Té una superfície de 50.000m2, i un pressupost de 50 milions d’euros.
FONTS:
Popularity: 4% [?]
L’octubre de 2011 l’equip d’arquitectes xilè Arentsen+Valderrama va guanyar el concurs per a la nova Biblioteca de la Facultat de Ciències de l’Enginyeria de la Universitat Austral de Xile, a la localitat Valdivia.
La seva proposta consisteix en un volum comptacte, de 1.000m2 i doble pell, suspès a 2,30 metres sobre el nivell del terra, i orientat al bosc proper. Els accessos a l’edifici es situen en una gran escala a la façana principal, i un rampa en suau pendent per una de les façanes laterals.
El seu interior és un gran espai diàfan, obert i amb les mínimes separacions funcionals i visuals. La llum esdevé el seu principal actiu, ja que esdevé l’element a través del qual es creen i configuren els diferents espais; l’entrada de llum i la seva intensitat es modula segons la funció i l’ús de cada espai. També hi ha lluernaris a la coberta. A l’interior hi destaca també l’ús de la fusta, que dóna calidesa i confortabilitat, i la presència de cubs translúcids de treball en grup.
FONTS:
Popularity: 3% [?]
És una obra del 2010 de l’equip d’arquitectes Yoav Meiri Architects, i està ubicada al Parc Levinski de Tel Aviv, a Israel, al costat de l’estació central d’autobusos.
Té 50m2 i està formada per dues estructures independents i de diferents mides (com dos grans quioscos), en forma de grans prestatges, un per adults i un altre per a infants, que es poden tancar i protegir, i que acullen un fons de 3.500 documents en diferents idiomes. Al mig, hi ha un espai buit, que al mateix temps és biblioteca i parc. No hi ha ni murs, ni portes, ni finestres. L’estructura més gran inclou un enreixat amb dues funcions: la de tancament, en vertical; i la d’esdevenir una pèrgola que matisa la llum, i dóna ombra a l’espai intermig, si la posem en posició horitzontal. A més, a la nit es poden il·luminar des del darrera, i així es poden usar en horari nocturn.
Penso que es tracta d’un gran exemple de desmaterialització de la biblioteca, de superació dels límits de l’edifici, i d’integració urbana. Será segur un dels camins que seguiran les biblioteques; la biblioteca-ciutat. La biblioteca estarà present a tots els racons de la ciutat, i es confondrà amb ella; més que un edifici, la biblioteca del futur es convertirà més en un equipament urbà més. I és també un exemple de senzillesa formal, material i conceptual. Un procés sense aturador, i que ja trobem en altres biblioteques, com podrien ser la Biblioteca Oberta a Magdeburg, o la de Ban Tha Song Yan, a Tailàndia.
Senzillesa, desmaterialització i difuminació en la trama urbana. Tres línies de futur a seguir en el disseny de les futures biblioteques.
FONTS:
Popularity: 5% [?]
La Biblioteca és una obra de l’equip d’arquitectes argentí Estudio Borrachia, ubicada a la ciutat de Moron, a la província de Buenos Aires. Té 1.000m2, distribuïts en dues plantes, en un solar estret i llarg. Les dues plantes superiors ocupen només la meitat de la planta, longitudinalment, deixant un gran espai buit, on hi una les comunicacions verticals i la llum zenital que entra a la Biblioteca mitjançant la coberta. Una coberta d’estructura metàl·lica i corba, i que fou muntada abans que la resta de l’edifici.
Es planteja la Biblioteca com un gran espai únic, sense límits ni separacions entre usuaris i documents. Al mateix temps, aquest espai resulta flexible per a futurs canvis, ampliacions o modificacions. Un espai amb un aire de fàbrica, industrial, en què es troben a la vista tant materials constructius, com les instal·lacions elèctriques, la il·luminació, etc.
FONTS:
Popularity: 5% [?]
He pogut iniciar finalment la lectura de l’Item 54, monogràfic dedicat a l’arquitectura de les biblioteques, i editat pel Santi Romero. Amb article vull iniciar una sèrie d’articles sobre aquest número. I comencem pel començament, amb la secció A debat.
Coordinats per en Santi Romero, hi van participar a més:
Un conjunt de persones ben heterogeni, diferent i que implica diferents perfils: arquitectes, dissenyadors, bibliotecaris i usuaris… tots ells implicats en menor o major mesura en el disseny i la construcció de les biblioteques. En el debat s’hi van tractar diferents temes: la biblioteca com a icona arquitectònica, el disseny dels espais interiors, la il·luminació, els espais per a nens, els taulells d’atenció als usuaris…
Hi ha uns quants aspectes que m’han fet pensar. Sobre la comoditat de l’usuari en els espais interiors, l’Ignasi Bonjoch apunta:
No fer servir mai l’estridència. Crec que l’estridència s’utilitza quan no tens res per reclamar l’atenció. (p. 12)
Però matisa que un usuari pot tenir el mateix grau de comoditat de diferents maneres i de diferents formes. I finalitza:
Seguint aquesta experiència, estem fent biblioteques partides en dues: una part per a la lectura i recerca, i aquest espai d’entre hores. (p. 13)
Coincideixo amb què l’estridència no és el camí en els interiors de biblioteques. Calen uns interiors coherents, que mostrin una unitat i que expliquin una història. És necessari, és clar, que hi hagin diferents espais adaptats als usos i les funcions que s’hi desenvolupen, però sempre hi ha d’haver una continuïtat, un camí, sense caure en la homogeneïtzació dels interiors de moltes biblioteques. Però també sóc de la opinió que l’interior de la biblioteca, com a conjunt, ha de sorprendre, i ha de ser capaç de captar l’atenció de l’usuari. És un element indispensable de relació amb l’usuari, i cal que aquest demostri interès en el mobiliari. Segurament no caldrà usar l’estridència, però si que hi intervindran factors com l’usabilitat, la comoditat, la facilitat d’ús i manteniment, la compacticitat, la perdurabilitat, l’originalitat.
I seguint amb el factor sorpresa, l’Esther Ruiz treu el tema de la previsibilitat:
Som davant d’un element de sorpresa, innovador amb el mobiliari però conservador amb allò que ja hi havia. Com a usuària m’agrada que em sorprenguin. Una biblioteca previsible és avorrida.
És molt subtil la línia entre l’estridència i la innovació, la sorpresa i la originalitat. On s’acaba una, i on comença l’altra. Com no ser avorrits, sense caure en l’estridència? Com evitar ser avorrits, sense caure en la homogeneïtat i la previsibilitat? Potser amb coherència i subtilesa?
Popularity: 7% [?]
És una obra de l’equip d’arquitectes Yi Architects. La Biblioteca Pública d’Stuttgart és exteriorment un gran cub, volumètricament contundent, i amb obertures regulars i simètriques en forma de panell, que de nit s’il·luminen amb diferents colors. Interiorment la Biblioteca s’organitza al voltant d’un gran atri central, buit, de cinc plantes d’alçada i de color blanc; al seu perimetre hi trobem els prestatges amb els llibres, que donen color a l’entorn, i les escales de comunicació entre les diferentes plantes. Aquest gran atri proporciona llum directa i càlida a l’interior de l’edifici.
FONTS:
Popularity: 7% [?]
Biblioteques Arquitectura
